Quan en Martin arribà al campament anà directament a buscar mam, es va asseure vora el foc i començà a fer glopades: Nois, he vist un arbre immens, feia més de cent metres i era tan ample que entre tots no el podríem abraçar, fusta dura. Faríem més dòlars talant-lo que amb totes les maleïdes pells que puguem arreplegar, qui s’hi apunta?-va dir. Martin, ets un borratxo de primera, se t’escalfa la boca i dius bestieses -fou la resposta. En Martin, ofès, va llençar un cop de puny, amb tan poca traça que abans d’impactar ensopegà i caigué. Mai canviaràs, ets un dropo -va escoltar mentre rebia una clatellada entre rialles.
Ningú volia saber res d’una empresa sustentada per la fantasiosa imaginació d’un mal company de viatge. En Martin, passada la pensada, va tornar a voltar per les boscúries a l’aguait d’animals per caçar. Al cap de pocs dies tornà molt agitat: Un ós! Un grizzly gegant m’ha atacat a prop d’aquí!
Al campament hi havia poques normes però un grizzly no era bon veí. Com a mínim era un competidor, com a màxim un ferotge assassí de més de cinc cents quilos. Així que no van tardar gaire a organitzar una quadrilla per sortir al seu encontre.
Més de vint homes van marxar guiats per en Martin, van arribar-se a Wawona, van pujar les muntanyes i fent carena van trobar-se amb un arbre d’uns cent metres d’alt, tan ample que entre tots no el podien rodejar. En Martin va somriure: El Grizzly gegant, homes de poca fe! Pobre Martin, li van fer la cara nova. Serà burro! -es deien- dues jornades perdudes per anar a veure un arbre.
Avui en dia, dos-cents anys després, d’aquell passerell no en queda ni el nom. Martin me l’he inventat; de la resta de trampers, per molt importants que s’hagueren cregut, no en queda res; per no quedar, ja no hi ha ni un ós bru pels rodals de Yosemite. Però la saba segueix fluint pel tronc de la monumental sequoia Grizzly Giant, com fa milers d’anys. Els visitants fan llargs viatges per admirar un colós que segueix portant el nom amb què un caçador borratxo el va batejar.
Les Sequoiadendron giganteum són els éssers vius més grans del món. Després de tres mil anys palplantats en un mateix indret arriben a mesurar vuitanta metres d’altura, set metres de diàmetre i pesar més de dues mil tones. Qualsevol adjectiu queda petit davant d’aquestes coníferes que trobareu a Califòrnia, a les vessants de Sierra Nevada.