El punt de partida és el clàssic de clàssics:L’home tranquil, una producció de John Ford, on John Wayne caracteritzà un de tantíssims nord-americans d’origen irlandès. En tornar a la seva terra el protagonista fa trontollar les tradicions de la societat local amb la seva modernitat, en un amable retrat d’estereotips filmat en el bell poble de Cong, prop de Galway, on encara avui en podem visitar les localitzacions inalterades.
L’enfrontament contra el domini dels poc estimats veïns anglesos ha estat el tema predilecte de les pel·lícules irlandeses: Michael Collins és el film imprescindible. Es tracta d’una gran producció protagonitzada per Liam Nesson i Julia Roberts, que combina una trama prou interessant i de passada, a través de la vida d’aquest heroi nacional, ens familiaritza amb l’èpic procés d’independència que va emprendre l’illa a principis de segle XX. Una història menys grandiloqüent, però no per això menys vibrant, és el clàssic dels anys setanta La filla de Ryan, on un oficial de l’exèrcit anglès i una irlandesa indòmita viuen una contradictòria i intensa relació durant la Primera Guerra Mundial en un llogarret de la idíl·lica i feréstega península de Dingle, al comtat de Kerry. Si el que voleu és una visió menys ensucrada, El vent que agita l’ordi mostra la lluita fratricida tant en la guerra de la independència, com en la poc coneguda guerra civil posterior. Conflicte que va desembocar en l’actual partició de l’illa en dos estats: Irlanda i Irlanda del Nord.
Les turbulències de l’escapçada societat nord-irlandesa també han estat un tema recurrent: l’emotiu En el nom del pare n’és l’exemple més conegut. Basat en fets reals, aquest film consagrà Daniel Day-Lewis, caracteritzant a un poca-solta falsament acusat de pertànyer a l’lRA; o The boxer, un sòlid i violent drama del mateix actor que conjuga una història d’amor en majúscules amb la boxa als carrers de Belfast. Bloddy Sunday, per la seva banda, s’allunya de la ficció i recrea l’anomenat diumenge sagnant de Derry, un dels episodis més foscos de la història europea moderna.
La ciutat de Dublín és l’escenari de nombrosos films. En destaca Dublinesos, la precisa translació cinematogràfica del conte de James Joyce Els morts, retrat costumista de la burgesia de la capital. Però és a l’altra banda de l’escala social, en els barris més humils, on floreixen fresques cròniques urbanes, agredolços relats farcits de murris inoblidables: The general és la biografia de les enginyoses peripècies del pinxo més popular de l’hampa de la capital; The Comitments, una comèdia musical a ritme de soul i denúncia social. La pobresa també colpeja altres ciutats de l’illa. A Limerick hi té lloc un intens drama lacrimogen: Les cendres d’Àngela, mentre que amb The Field, l’atàvica lluita per un tros de terra ens hipnotitzarà en el lent deambular dels paisatges de Connemara.
Però, a més a més de les pel·lícules ambientades al país, la bellesa de l’illa ha servit per caracteritzar altres indrets. Braveheart és l’exemple més curiós, atès que es tracta de la pel·lícula emblema de la veïna Escòcia i fou filmada en gran part a prop de Dublín, a les muntanyes de Wiclow i al castell de Trim, entre d’altres. Una mica més al sud, a Wexford, Steven Spielberg va recrear les platges de Normandia a Salvar al soldat Ryan. Els boscos d’Irlanda s’han utilitzat per omplir de màgia les llegendes artúriques; és el cas en la mal envellida Excalibur o de la moderna versió hollywoodiana Rei Artús. Al seu torn, els imponents penya-segats de Moher ens transporten al món oníric de Harry Potter, sense necessitat de gaires efectes especials .
La presència d’Irlanda al cinema no s’acaba aquí. Gràcies, o per culpa, a la massiva migració a la qual aquest poble s’ha vist abocat, unit a la ferma voluntat de preservar la seva identitat, són incomptables les pel·lícules situades a qualsevol indret on algun dels personatges, malgrat la seva nacionalitat, es definirà com irlandès (Barry Lyndon, Mystic River....); però això ja son figues d’un altre paner.
Banda sonora
Els irlandesos necessiten cantar i beure tant com l’aire que respiren. No és música de cambra, és el fruit espontani amb què aquest poble destapa la seva ànima.
U2, Van Morrison, Sinead O’Connor, The Cranberries, The Corrs, Enya, Bob Geldof... Amb només sis milions d’habitants resulta sorprenent que aquest racó de món compti amb tants i tants artistes reconeguts universalment. Però les seves excel·lents composicions no estan íntimament arrelades a l’illa sinó immerses a les corrents de la música global.
Si voleu percebre l’autèntica ànima irlandesa haureu d’escoltar el seu folk, tresor nacional encara vigent. Només cal passar davant d’un pub, per escoltar la càlida remor, perfumada amb whiskey i cervesa Guinness. Guitarra, violí i una poderosa veu són suficients perquè la clientela embriagada s’entregui a corejar aquestes tonades. Hi ha temes que s’han convertit en estendard, que han esdevingut autèntics himnes nacionals. És fàcil deixar-se portar pel ritme de l’orgullós Irish Rover tocat per Dublinners o l’entremaliada Whiskey in the jar amb Luke Kelly; rendir-se davant del potent i nítid cantar de Paddy Reilly a Fields of Athenry o a la veu trencada de Shane MacGowan de The Pogues a Dirty Old Town; enamorar-se amb la finíssima versió de Sinead O’connor de Molly Malone o amb la melodia perfecta de Women of Ireland de The Chieftains. Si no us molesta que us toquin la gaita també us encisaran les peces instrumentals de Lúnasa.
Aquest només és un petit recull per completar la vostra banda sonora, sense la qual un viatge a Irlanda resultaria incomplert.
Musica Irlanda ( spotify )
Publicat al " Món d'eurovacances " suplement de la Vanguardia el 12/04/13
Agraïments: Oriol Ampuero
PD. He adjuntat links per poder escoltar cada cançó, algun d'ells amb una traducció al castellà. La qualitat d'alguna traducció es dubtosa però crec que resulta molt interessant que podeu fer-vos la idea de la lletra.
Musica Irlanda ( spotify )
Publicat al " Món d'eurovacances " suplement de la Vanguardia el 12/04/13
Agraïments: Oriol Ampuero
PD. He adjuntat links per poder escoltar cada cançó, algun d'ells amb una traducció al castellà. La qualitat d'alguna traducció es dubtosa però crec que resulta molt interessant que podeu fer-vos la idea de la lletra.