Nascut a Barcelona (1975), en Carles va estudiar turisme al CETT-Ub i es va
incorporar a l’equip de guies d’Eurovacances l’any (2002). El podem
trobar acompanyant grups a qualsevol destinació del planeta, des del Perú i
Sud-àfrica fins a Noruega i la Bretanya francesa, en els darrers anys s’ha
especialitzat en els Estats Units; coordinant congressos a Barcelona o
organitzant els desplaçaments dels Barça. En Carles combina la seva
activitat viatgera amb la l’escriptura. Apunts Contables és el seu primer
llibre.
Què és més difícil, escriure o guiar un viatge?
Ambdues activitats les faig per gust, és un luxe poder viure de les teves
aficions. Em guanyo la vida viatjant, ajuntant paraules la perdo. Escriure
bé, més que difícil resulta gairebé impossible; fer de guia crec se’m dona
millor, però per ser un feina vol professionalitat.
Per entendre una destinació, què és millor: llegir història o llegir
literatura?
Per saber una miqueta, s’ha de tafanejar aquí i allà, llegir literatura és
interessant, les guies i un xic d’història necessari, però també és útil
veure pel·lícules, documentals, parlar amb gent del país i sobretot lligar
caps. Buscar informació és un procés engrescador. Això d’entendre una
destinació, ja és una cosa més seria, ara mateix fins i tot em costa
entendre el meu propi país.
Quan fas de guia, com integres la literatura a les teves
explicacions?
En el discurs, Intento no fregir als clients amb una narració plana plena
de dades oblidables. Intento captar l’interès, convertint les explicacions
en una narració atractiva. La gent està de vacances, no en una aula. A part
d’aprendre, es vol relaxar i divertir.
Un exemple: quina novel·la ens recomanaries per viatjar a Califòrnia?
La imatge de Califòrnia està distorsionada pel cine. Les pel·lícules
contenen un desplegament visual formidable, suggestionen tant o més que els
llibres. Això sí, que ningú esperi trobar el que ha vist a la gran pantalla.
Per fer de contrapunt als tòpics recomano la novel·la, El raïm de la ira, de
John Steinbeck. Desgraciadament, amb els temps que corren, es manté
plenament vigent.
I per anar a Noruega?
La motivació principal per anar a Noruega és admirar la seva bellesa
natural i creieu-me no es pot concretar en paraules. Per apropar-nos a la
seva cultura us recomano La Saga Islandesa de Egil Skallagrímson que em
sembla una fabulosa aproximació al món Viking, el lligams culturals
d’Islandia i noruega són intensos; Peer Gynt és un Don quixot de les
essències noruegues i tinc un bon record de la novel·la l’Hermanastro de
Lars Saabye Andersen, que mostra, a traves d’una família, l’historia recent
del país. Però repeteixo la bellesa de noruega no té paraules
La literatura pot ser un bon motiu per escollir un viatge?
Qualsevol excusa es bona! Recordo un excel·lent viatge a Copenhage, a
propòsit del bicentenari del naixement del gran Hans Christian Andersen. És
una ciutat que sembla sortida d’un conte.
Ens pots suggerir cinc destinacions “literàries”?
Primer i abans de tot, el món sencer narrat pel geni de Josep Pla, és una
meravella; m’emociona veure l’“olmo viejo” encara dempeus a Soria,
llegint a Antonio Machado; m’encurioseix la meva estimada Barcelona recreada
per Eduardo Mendoza, m’inspira la sabana africana vista per Laurens van der
Post i mai oblido El país de mai més de Peter Pan.
Et regalen unes vacances. On aniries?
Catalunya em resulta una elecció fabulosa, fins i tot per fer vacances.
Aquest deu ser un efecte secundari de tant voltar, dormir a casa pren valor.
Si hagués de marxar, no marxaria gaire lluny Menorca o Stromboli, mes
de setembre, sense calor, ni gentades, reposat, em sembla deliciós.
I quin llibre t’emportaries?
Lectura lleugera, contes de Txèkhov, Maupassant i Monzó per anar paint els
menjars.
