Amb poc més de disset anys, un noi neozelandès anomenat
Peter Jackson viatjava amb tren d’Auckland a Wellington tot llegint el llibre
d’El senyor del Anells. Les vies recorrien paratges que li evocaven
l’univers ple de fantasia que ideà J.R.R. Tolkien. Ingenu d’ell, somià que
algun dia convertiria aquella narrativa al cinema. El resultat és conegut per
tots: amb quaranta anys Peter Jackson dirigí el fenomen cinematogràfic més
exitós del segle XXI, El Senyor del Anells. Una de les raons d’aquest
èxit són els hipnòtics escenaris per on transcorre l’acció, tots ells
localitzats en la desbordant natura que atresora aquest bell país; això sí, retocats
amb petits maquillatges informàtics. Aquest article no vol parlar d’aquestes
pel·lícules, sinó referenciar alguns dels màgics rodals on s’ha filmat aquesta
saga.
A l’illa del nord, a dues hores en cotxe d’Auckland, la
capital del país, trobem el Hobbiton, enclavat en una zona rural anomenada
Matamata. Els seus ondulants pujols amb prats tenyits de verd lluent són la
localització natural on se situa la tranquil·la i bondadosa comarca dels hòbbits.
Un bucòlic set de rodatge que s’ha mantingut més enllà de la filmació: les
casones coves on vivien els entranyables inquilins, el molí, el pont de dos
arcs i l’arbre de la Festa s’han convertit en un bufó parc turístic, ideal per
passar-hi una jornada agradable.
No gaire lluny, dos-cents quilòmetres al sud ens trobem
amb l’abrupte Parc Nacional de Tongariro. Aquest desolat paisatge volcànic
farcit amb imponents muntanyes grises fou la tenebrosa terra de Mordor, pàtria
del lúgubre Sauron, la personificació del mal. Aquest indret no és gaire
accessible i només ens regalarà els seus encants si estem disposats a fer una
mica de senderisme. El més ambiciós dels objectius podria ser ascendir al cim
Ngauruhoe -en la ficció, el mont del Destí- l’objectiu final de Frodo, on poder
fondre i destruir l’anell màgic.
Una mica més al sud, a tocar de la ciutat de Wellington,
trobem el mont Victoria, una sort de Montjuïc d’aquesta ciutat. En un dels
camins semiurbans que el transiten, es filmà, entre altres, la famosa escena on
Frodo, temorós de la presència d’un nazgul, crida als seus companys sortiu
del camí! per amagar-se sota les arrels d’un arbre del maligne espectre
negre.
Des de Wellington, al llarg de la costa occidental, també
trobem el parc Queen Elizabeth, on es van filmar els nazgul i els mamuts
mûmakil en la batalla dels camps de Pelennor. La mateixa costa ens porta
al fantasmagòric bosc de Waitarere, on Frodo i Gollum van fent camí. A una
distància similar de Wellington, però a la costa oriental, podrem contemplar
els curiosos pinacles Putangirua. Aquest inquietant paisatge de pedra ambienta el
camí dels Morts.
L’Illa del Sud s’articula sobre la serralada dels Alps
del sud, amb alçades que sovint passen dels tres mil metres, i creen un
imponent teló de fons de tots els paisatges propers. Al voltant d’aquesta
muralla nevada s’estenen pedregoses planes glacials guiant braus cursos
d’aigua; que esdevenen llacs maragdes, rius nerviosos o cascades segons la
intricada orografia local; tot el conjunt rodejat per humits boscos de
sobrenatural frondositat, plens de falgueres i molsa. Aquests indrets han
servit per ambientar nombroses escenes de la saga. La vall de Glenorchy és una
localització recorrent, de la qual podríem destacar l’enquadrament de la
fortalesa d’Isengard; a la mateixa vall, a les ribes del riu Dart, trobem el
bosc de Lothorien, pàtria èlfica en el metratge. Molt a prop d’aquestes
contrades s’alcen les muntanyes Remarkables: així com en la ficció són les
muntanyes ennuvolades, en la realitat custodien l’animada ciutat de Queenstown,
gran centre d’esports d’aventura; a la falda d’aquesta serra reposa el llac
Wakatipu, on es realitza la seqüència inicial d’una de les pel·lícules de la
saga. No gaire lluny trobem el poble miner d’Arrowtown; el riu que el creua fou
la localització de moltes escenes riberenques, persecucions a cavall i riuades
màgiques incloses. En els pics que sobresurten darrere el llac Wanaka els
helicòpters van gravar el paisatge, recreant el vol de Gandalf a llom de
Gwaihir o dels genets negres perseguint Frodo.
Les planes de Canterbury, al seu torn, van servir per il·lustrar
la casa d’Edoras. Sense necessitat d’ordinadors, simplement van muntar un castell
de cartó i pedra, per representar un idealitzat ambient medieval embolcallat
d’imponents cims. Per últim, voldria destacar la localitat de Twizel, a les
faldes del mont Cook, el cim més alt de Nova Zelanda. Aquest lloc salvatge
serví per nombrosos propòsits escènics, a destacar la batalla dels camps de
Pelennor.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Des de casa nostra, Nova Zelanda és la més remota de les
terres, pura antípoda geogràfica. Aquest país es compon principalment per dues
illes desbordants de patrimoni natural. Planúries d’un verd intens, platges
paradisíaques, boscos frondosos, falgueres abundants, llacs immensos, volcans
mig apagats, glaceres llangoroses i enormes fiords configuren una varietat de
paisatges difícil de trobar en cap altre territori per la seva bellesa i
diversitat. Aquest país també compta amb una vibrant cultura que combina la
tradició pròpia maori, amb la potent cultura britànica que va colonitzar
aquestes illes.