En record de la meva mare.
Después de todo la muerte es solo un sintoma de que hubo vida.
Mario Benedetti
.jpg)
Diuen que el príncep Siddhārta va néixer a l’actual Nepal, marcat per una
profecia que anunciava que es convertiria en el més savi dels governants. Va
créixer plàcidament, gaudint dels plaers i luxes propis de la seva condició. El
rei li procurà els millors mestres i disposà que no sortís de palau, temorós
que la realitat corrompés la seva inclinació. Siddhārta, millorant qualsevol expectativa, mostrà grans aptituds. Però la
seva intel·ligència no podia ser reclosa
a palau i alimentava la seva curiositat per explorar més enllà de muralles.
Una dia sortí furtivament acompanyat del seu escuder. Moltes foren les
troballes, però una sola visió va captar la seva atenció: un home sec, geperut,
amb cabells blancs, que caminava penosament ajudat d’un bastó.
-Què li passa a aquest home?
- Aquest home és vell.
- I com ha arribat a aquest estat?
- Hi ha arribat naturalment; tots envellim, sense esforç.
- Digui’m, què podré fer quan sigui rei per combatre aquesta desgràcia?
- No podreu. Cap poder pot evitar que ens fem vells.
El jove Siddhārta quedà en silenci.
El príncep va seguir voltant i tornà a sentir la mateixa torbació en
observar la repugnant malaltia i la freda mort. Llavors sospesà si servia de
gaire tot el que els mestres li ensenyaven: no podia preparar-se ni preparar als
seus súbdits per suportar aquells turments inevitables.
Arran d’aquest sotrac, Siddhārta renuncià a títols i riqueses. Marxà errant
a la recerca d’un remei. No trobà cap cura, però sí la pau gràcies a una simple
i plàcida acceptació. Fou llavors que esdevingué Buda - l’Il·luminat - i complí
la profecia.
No cal ser budista per compartir les preocupacions que afligiren al jove
Siddharta; malauradament, tard o d’hora, tots viurem aquest tràngol. Jo,
personalment, no sento cap fervor religiós, però comprendre aquesta història
m’ha ajudat a acceptar els cops que també dóna la vida.
El budisme és una doctrina filosòfica i religiosa oriental. Mancada de
déus, basa la seva doctrina en seguir
l’exemple de Buda. L’autocontrol i la meditació ens apropen a l’equilibri.
Actualment, bona part de la població de Myanmar, Japó, Corea, Xina, Tibet i
Tailàndia, entre d’altres països, professen diverses branques d’aquesta sàvia
doctrina.