Situem el moment: 1768. Els Estats Units estan a punt de començar la revolta contra el control colonial anglès, caçadors russos avancen des d’Alaska cap al sud, Anglaterra s’obre pas per Canadà envers l’oceà Pacífic, els variats pobles amerindis capitulen inexorablement contra el poder de l’home blanc. L’alta Califòrnia és nominalment espanyola, però si no s’omple amb persones una altra potència l’ocuparà.
El virrei de Mèxic, que ni té molt interès ni compta amb gaires recursos per colonitzar un territori considerat erm i de nul interès comercial, envia una expedició a aquella costa poc coneguda. Per assolir aquest objectiu convocà la companyia catalana, un cos residual dels Miquelets, comandats per Gaspart de Portolà, juntament amb una dotació franciscana liderada per Juníper Serra. No era una gran partida, seixanta-tres homes, vint-i-quatre burros, bous, porcs, una barca i molta voluntat.
Després de fundar San Diego, l’expedició es dividí en dos cossos: el religiós marxà a peu, el militar es desplaçà en vaixell. Es citaren a la badia de Monterey i després de forces peripècies es trobaren fundant la capital d’aquests rodals. L’humil estructura es repetirà en cada nucli: per un costat la Missió: formada per una església de fusta, protegida d’un muret i rodejada per un hort, reclam per atraure i convertir els indis; per l’altre, no gaire lluny, el presidi, establiment militar estratègicament situat per defensar el conjunt.
No és un pla ambiciós; simplement es busca assegurar la subsistència de cada missió, agrupar els pobles natius dividits en incomptables grups tribals i dotar d’estructura aquesta terra salvatge. Malgrat les friccions entre conqueridors i indis, inclús entre els propis colons, una figura aglutinarà totes les voluntats, el padre Serra.
L’èxit no és rotund: pocs guanys i moltes penúries. Cap troballa que pugui rivalitzar amb les fastuoses conquestes del Perú o Mèxic. Però bastiren els inesborrables fonaments de l’actual Califòrnia, l’estat més ric dels Estats Units. Moltes missions han evolucionat cap a una ciutat moderna: San Diego de Alcalá, Nuestra Señora de Los Angeles, Carmelo, San Francisco i Sacramento en són exemple.
L’exploració potser no fou gaire reeixida, mai s’adonaren del potencial que guardaven l’interior d’aquelles terres, desestimaren les terres humides de la vall de Sant Joaquim, actual centre de l’agricultura americana, que una vegada dessecades han esdevingut un edèn terrenal; ni podien somiar amb la importància que al segle XX tindria el viscós petroli que surava naturalment de la terra. Encara més cruel, no van endinsar-se per Sierra Nevada, on l’or i la plata no s’amagaven a l’interior de muntanyes sinó que esperaven ser recollits als llits del rius. Però les llavors del futur ja estan plantades, i amb els cultius provinents de la mediterrània s’articulà i s’occidentalitzà el territori.
El padre Serra va edificar nou missions, el seu successor Crespí, també mallorquí, fundà la resta; entre tots van assolir vint-i-una al llarg de la costa pacifica. També van dissenyar el Camino Real, una calçada de més de nou-cents quilòmetres sobre la qual discorre l’actual Highway 101, que encara avui vertebra Califòrnia.
La presència espanyola fou breu, des de 1768 fins 1822, any en què Mèxic s’independitzà. El domini mexicà encara va ser més curt, durà fins l’any 1848. La majoria de missions que avui podem visitar han viscut hibernades des d’aquesta data. Després, entre una petita guerra i un gran acord, Mèxic va vendre aquestes terres als Estats Units. Fou llavors quan es trobà l’or, però això ja són figues d’un altre paner.
Juníper Serra fou un frare franciscà nascut a Mallorca l’any 1713. L’any 1749 marxà al Nou Món i va predicar durant vint anys a l’actual Mèxic. Però l’empresa per la qual és recordat fou la colonització de l’Alta Califòrnia. Amb el seu determinat i infatigable caminar, més enllà de la seva coixesa, aconseguí un fita increïble. Beatificat per Joan Pau II l’any 1988, la seva imatge fou escollida per representar l’estat de Califòrnia a la Sala de les Estàtues del Capitoli, a Washignton.