L’oest és la direcció per on es pon el sol, però
a Estats Units és un immens territori més enllà de les antigues fronteres. La
conquesta d’aquesta terra fou una audaç i èpica gesta que eixamplà la nació
fins l’oceà Pacífic. Aquesta empresa, plena de llums i ombres, neix un dels mites
fundacionals de la societat Nord Americana. Per tant no és estrany que la nació
que ha sublimat el cinema, recorri a aquest període en moltes de les seves
produccions. Així ha estat que fins i tot a casa nostra, hem
adoptat aquestes llegendes o em negareu que en la vostra tendra infantesa mai
heu jugat a indis i vaquers?
Los Angeles, la meca del cine, segueix sent la
seu de la majoria dels estudis. En ells s’han filmat infinitat d’escenes que
encara que ens situïn a qualsevol banda del món, estan rodades en el mateix
escenari adequadament ambientat. Passejar per aquests estudis, és com tafanejar
el truc d’un mag, però és emocionant veure en persona els decorats que tant ens
han fet somiar. Universal Studios, mig parc d’atraccions mig set de rodatge, és
la millor opció; tot i que n’hi ha d’altres menys lúdics com la Warner.
Una de les raons per les que California
esdevení centre de l’industria cinematogràfica és l’enorme varietat de
paisatges que conté aquest estat. A les a les estribacions de la imponent vall
de Yosemite, en poblets hibernats des
del segle XIX com Jamestown o Columbia, es va rodar Solo ante el peligro, El
hombre del oeste, o Jinete pálido. Més a prop de los Angeles trobem diferents
enclavaments : a les praderies de Thousand oaks transcorre El hombre que mató a
Liberty Valance; a Big Bear Valley La leyenda de la Ciudad sin nombre o els ranxos
de Santa Clarita que han servit per centenars d’escenes soltes de
nombrosíssimes pel·lícules. Però parlant de ranxos cal mencionar el més cèlebre
de tots, La Ponderosa de Bonanza, que encara el podem veure al poble de Virginia
city, a la riba del riu Tahoe, ja dins de l’estat de Nevada.
Utah, Arizona i Nevada tenen els paisatges arquetípics dels westerns,
monòtones planícies de sorra, canons secs escortats per monticles de pedra
vermella, configuren un espai de singular
bellesa. En el majestuós Monument valley John Ford creà el cànon del gènere,
amb títols com Rio Grande, La Diligencia, o Centauros del desierto; més al nord
al formidable Zion park, Robert Redford interpretà el tramper Jeremiah Johnson. També cal destacar
la històrica ciutat de Tucson amb el seu desèrtic entorn, allà trobarem uns estudis que encara podem visitar,
on s’hi filmà Rio Bravo, Winchester 73 o Tombstone entre altres.
De Colorado vull destacar Durango i Silverton,
pobles miners units per l’entranyable tren de vapor que creua les imponents
muntanyes de San Juan. Avui en dia fa les delícies dels turistes. Aquí s’hi
filmà Dos Hombres y un destino. A Dakota emergeix una gran producció, de qui passat
el temps, personalment, recordo més els seus immensos paisatges que la trama, Bailando
con lobos.
Fora dels Estats units també s’ha recreat la
vida de l’oest. Les majestuoses rocalloses canadenques, a Alberta, han servit d’escenari
per les exitoses Sin perdón i Brokeback Mountain. Al Durango mexicà, al seu
torn, es rodà la famosíssima Los Siete magnificos i el violent director Sam Peckinpah realitzà Grupo
Salvaje o Pat Garret y Billy el niño
entre d’altres.
Si no teniu temps o pressupost no cal creuar
l’oceà per veure els paisatges del farwest. El desert de las Tabernas, d’Almeria,
serví escenari per la majoria d’espagueti westerns. Allà el gran Sergio Leone va
rodar El Bueno, el Feo y el Malo o la muerte tenia un precio i moltíssimes més.
Avui ja no s'hi treballa gaire, com podreu comprovar en la divertida parodia 800
balas d’Alex de la Iglesia.
Banda sonora
La bandes sonores dels westerns son patrimoni
popular, peces vigoroses, simples i directes. Només cal escoltar les primeres
notes de les tonades de los siete magnificos de Bernstein o Bonanza per reconeixeles
al instant. Altres peces potser són menys protagonistes però s’erigeixen com
sòlids acompanyaments de l’acció. Horizontes de grandeza o Solo ante el peligro
en son exemple. De Sin perdon, en
voldria destacar la senzilla emoció que ens evoca el tema de Claudia.
El mestre Morricone mereix una menció a part. Aquest
prolífic compositor va crear el seu propi univers: el tema de La muerte teniaun precio, de Hasta que llegó su hora o la delirant genialitat d’El Bueno elfeo y el malo en són representatius exemples.
Deixo pel final dos cançons, perles que van
créixer més enllà de sales on es projectaren, un luxe com Knockin' on Heaven'sDoor que Bob Dylan composà per Pat Garrett y Billy el niño, i Raindrops keepfalling on my head cantada per B.J Thomas a Dos Hombres y un destino.