Texas és un immens estat americà,
més gran que l’estat espanyol, amb un marcat caràcter propi. En aquest article
intentaré destriar aquelles produccions que ens traslladen a aquesta terra
fronterera. Quan veiem films americans no solem identificar si la localització
és de Nou Mèxic, Wyoming o Califòrnia, malgrat que sovint aquest fet implica
els mateixos matisos que si una història europea s’ubica a Catalunya, Alemanya
o Bulgària.
Per començar, una sèrie de televisió
regna en l’imaginari col·lectiu de casa nostra. Es tracta de Dallas,
tret de sortida de la trajectòria televisiva de TV3. L’atractiu d’en J.R., en
Bobby i la tempestuosa família Ewing va ajudar més que cap pla d’estudis a
normalitzar l’ús de la nostra llengua, amb frases mítiques com Sue Ellen,
ets un pendó. La sèrie gira al voltant dels negocis de potentats petrolers
texans, no calen gaires presentacions. Per la seva banda, la prescindible sèrie
Walker, Ranger de Texas, de l’inexpressiu Chuck Norris, també se situa a
Dallas.
Per ordre cronològic, primer
destacaré la pedra fundacional de l’ànima texana, El Álamo, on colons
secessionistes nord-americans van lluitar i morir davant del setge de tropes
mexicanes. Malgrat la derrota, aquest desigual enfrontament esdevingué mite.
John Wayne dirigí i protagonitzà la més famosa de les versions que recreen
aquesta batalla.
Del far west cal destacar Centaures
del desert, que tot i estar rodada a Utah, ubica una magistral i
contradictòria trama en l’estat que ens ocupa. Per altra banda, tinc simpatia
per una història oblidada titulada L’home de l’oest, protagonitzada per
Gary Cooper, on veurem la transformació de l’efímer oest en civilització. Els westerns
formen un prolífic gènere però no m’estendré més perquè ja en vaig parlar en un
article anterior .
El següent episodi és el
descobriment de l’or negre, el petroli. La pel·lícula Gegant ens
il·lustra aquest tumultuós període amb un repartiment de luxe encapçalat per
Elizabeth Taylor, Rock Hudson i James Dean.
Una mica més endavant ens trobarem
els texans més universals, la parella de delinqüents més famosa: Bonnie and Clyde,
originaris d’aquestes terres. De pel·lícules sobre aquests pinxos n’hi ha una
pila, però jo en destacaria, sens dubte, la que van protagonitzar Warren Beatty
i Faye Dunaway.
I així arribem a un moment històric,
l’assassinat del president John F. Kennedy a Dallas. Entre el documental i la
ficció, Oliver Stone ens posa a JFK sobre la pista d’un univers
conspirador.
Situats en temps present trobem
grans films. La fugida, una trama trepidant coronada per Steve McQueen.
Dos característiques històries dels genials germans Cohen: el seu negre debut Sang
fàcil i més recentment la colpidora No country for old men, amb
Javier Bardem com a protagonista. Al seu torn, en Els tres enterraments de Melquiades
Estrada, de Tommy Lee Jones, ens endinsa en la dramàtica frontera mexicana
dels nostres dies.
Déu n’hi do, aquests texans! Entre
colons suïcides, rangers venjatius, bandits muntats a cavall o cotxe i
magnicidis presidencials, sempre acaben esquitxats de sang, però res comparat
amb un títol històric: La matança de Texas. Sang i fetge a dojo, en un
film gore que va revolucionar el gènere del terror cap a la modernitat,
arribant al gran públic. Si podeu digerir aquest film macabre, just creuada la frontera
amb Mèxic en trobem una de vampirs: Obert fins a la matinada, una
astracanada signada per Robert Rodríguez.
Hi ha altres títols on els
protagonistes no porten armes. Per exemple, L’última pel·lícula, de
Peter Bogdanovich, petita obra mestra que retrata el desembarcament
d’adolescents a la vida adulta; o dues obres de gran impacte visual: Paris,
Texas de Wim Wenders, i Dies de cel, exercici d’estil de Terrence Malick,
un director que sol perfumar els seu metratges amb imatges precioses. Acabo de
descobrir que la fotografia d’aquesta pel·lícula fou realitzada per Nestor Almendros,
un barceloní que rebé un Oscar per aquest film, en la que deu ser l’única
estatueta amb accent català.
Finalment, vull mencionar dues
pel·lícules de caire musical. En primer lloc, Cowboy de ciutat, on John
Travolta fa un versió country de Saturday night fever, i Tender
mercies, un petit drama en què Robert Duvall encarna un fracassat músic
country que intenta tirar endavant la seva vida.
Texas també mira cap a la lluna. La
coneguda frase Houston, tenim un problema n’és la prova, Aquesta ciutat
allotja el centre de control de missions que dirigeix totes les expedicions
espacials d’Estats Units. Si voleu impregnar-vos d’aquest univers, Apolo 13
és l’entretinguda narració d’una expedició a l’astre que ens il·lumina amb
misteri i elegància cada nit.
Banda Sonora
Com a banda sonora em reservo una
cançó que em té el cor robat, un clàssic del country: Streets of Laredo.
Normalment cada pel·lícula té la seva cançó, però en aquest cas és al revés.
Aquesta ferma però delicada balada de cowboys ha estat l’origen de
sèries i pel·lícules. Jo, personalment, la vaig conèixer gràcies a la versió de
Michael Martin Murphey, però en trobareu moltes d’altres. Per altra banda,
voldria mencionar un himne no oficial d’aquesta terra: The yellow rose of
Texas. Totes dues tonades ens arriben del segle XIX amb una salut de ferro.