Fa qui sap quants anys, dos imponents gegants habitaven ribes properes de l’oceà Atlàntic. L’un, Finn Mcool, tenia entremaliada sang irlandesa, l’altre, Benandonner, escocesa.
Aquests gegants potser eren bons
jans, però també uns buscabregues de primera. Des del dia que es van
conèixer, com bons veïns, s’esbroncaven amb tota mena d’insults i separats com
estaven pel mar que separa Irlanda d’Escòcia, es llençaven les pedres que
tenien a mà.
Amb tanta gresca, els ànims estaven
força caldejats. Un dia, aprofitant que eren gegants i que això és una
llegenda, es posaren a construir una calçada de pedra al bell mig del mar per
poder dirimir la seva disputa amb una bona esbatussada.
Però acabada l’obra, el pobre Finn Mcool
s’adonà de la fila que feia el seu rival. Era gegant inclús per a ell, tenia
braços inflamats de força i unes cames robustes com troncs d’arbre. Cames
ajudeu-me, va arrencar a córrer esverat cap a casa. "Fotem el camp que
d’aquesta no en surto viu", diguè a la seva dona Onnagh. Però ella ni
s’immutà, sinó que tranquil·lament li demanà que es posés al bressol i la deixés fer.
El bèstia de Benandonner arribà a
casa dels Mcool. "On està el teu marit? Ha fugit?" va preguntar. Onnagh
respongué amb naturalitat: "Està al bosc buscant llenya. Si vols esperar-lo aquí,
estic preparant el dinar del nostre nadó".
Quan el sabatot d’en Benandonner es
girà cap al bressol, veié el tremolós Finn Mcool vestit de criatura. "Si
aquest és el nen, com deu ser el pare?" pensà. No tardà gaire a trobar una
excusa i se’n tornà cap a la seva Escòcia ensorrant el pont al seu pas. Però en
les dues ribes, encara avui podreu admirar les restes d’aquesta formidable Calçada
de gegants (Giant’s Causeway).
Aquesta història potser no conté una
explicació gaire científica sobre la formació de l’imponent espectacle natural
que guarneix les costes d’Antrim a Irlanda del Nord, així com l’escocesa illa
d’Staffa. Seixanta mil columnes de basalt volcànic perfectament endreçades.
Però potser si és útil per mostrar, a base de tòpics, la proximitat física i
cultural d’aquests dos pobles, així com caracteritzar el caràcter murri
irlandès, enfrontat a la determinació escocesa.