.jpg)
Conten a Bretanya que en un lloc que avui ocupa el mar s’erigia Ys, una ciutat celta sense igual. Era bella, pròspera i ferma gràcies al bon govern del rei Gradlon. La vila es protegia de la marea que per aquelles terres encara avui és capaç d’elevar-se més de deu metres, amb una colossal comporta, la clau de la qual era custodiada pel rei en persona.
Tanta virtut despertava admiració i enveja, i així fou que tant Déu com dimoni pugnessin per aconseguir el favor de la ciutat. Ambdós intentaren seduir el monarca amb quantioses ofrenes, però savi com era, ell només va voler rebre l’emissari de Déu, sant Guenole.
Ofès, Llucifer canvià d’objectiu: ara ja no volia ensarronar al rei, el volia ensorrar. Armat amb les seves millors gales s’adreçà a la seva jove filla, la dissoluta Dahut a qui encisà amb els encants del seductor més galant. Folla d'amor, en un intens romanç , ella estimà com s’estima poques vegades, ell la corresponia. Una nit el dimoni s’exclamà “Dahut, necessito saber que m’estimes”. Ella, innocent, respongué que li demanés el que volgués. “Vull que em confiïs allò que per a tu té més valor, les claus de la resclosa”. “Estimat, per què les vols?” “Per provar el teu amor”. Encegada, va prendre les claus al pare, però ai quan les entregà! El diable va deixar-se de galanteries i mostrà la seva malèfica naturalesa, marxant de pet a obrir la resclosa. En plena tempesta, amb marea alta, una onada enorme com una muntanya penetrà la ciutat i la sepultà sota la gèlida aigua.
Quan el rei veié el desastre, tot coratge, muntà el seu cavall màgic i cavalcà sobre l’onatge per salvar la princesa. Mentre la portava a terra ferma, retronà la veu de sant Guenole: “És el diable qui portes al darrere!” Gradlon, cortrencat, llençà la seva pròpia filla al mar.
Perduda Ys, Gradlon fundà la ciutat de Quimper, l’actual capital de la Cornualla, on al sostre de la catedral encara regna a llom del cavall Morvark. La pobra Dahut es convertí en sirena; sentireu el seu lament si escolteu amb atenció la mar. El dimoni, com ja sabeu, segueix voltant entre nosaltres.
El poble de Douarnenez, enclavat en una preciosa badia, és l’escenari d’aquesta història, així com de la extraordinària Tristany i Isolda; uns quilòmetres a l’est, els milers de menhirs de Carnac i el poble de Vannes van engendrar Astèrix i Obèlix; més al nord hi ha Broceilande, el bosc del mag Merlí... Bretanya és terra de llegendes, amb històries conegudes arreu. Podeu pensar que només són velles rondalles, però si han sobreviscut als segles potser serà que contenen alguna veritat.